Graphics Rq.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Cita bibliogràfica: Valenzuela, R. (2019). Models explicatius de la discapacitat [Infografía]. Recuperat de:

Bibliografia

Garín, T.  (2012) Drogodependències. Conceptes bàsics. Dins de Garín, T. i Fuertes, S. Drogues: prevenció i formes d’acció socioeducativa. (Materials  docents)  FUOC: Barcelona Hari, J. (2015 Juny) Everything you think you know about addiction is wrong. TEDGlobalLondon. Recuperat de: https://www.ted.com/talks/johann_hari_everything_you_think_you_know_about_addiction_is_wrong

Montero, D. (2010). Las drogas en la legislación nacional e internacional. Inventio, La Génesis de La Cultura Universitaria En Morelos, (12), 47–55.  Recuperat de:   https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3635986

Nadelmann, E. (2014 Octubre). Why we need to end the War on Drugs. TEDGlobal. Recuperat de: https://www.ted.com/talks/ethan_nadelmann_why_we_need_to_end_the_war_on_drugs

Parés, Ò. i Bouso, J. C. (2015). Hacer de la necesidad, virtud. Políticas de drogas en Cataluña, de la acción local hacia el cambio global. Serie Lecciones en Políticas sobre Drogas. New York: Open Society Foundations. Recuperat de: https://www.opensocietyfoundations.org/publications/innovation-born-necessity-pioneering-drug-policy-catalonia

Sixto-Costoya, A. i Olivar, A. (2018). Educación social y trabajo social en adicciones: recuperar el territorio colaborando. Revista de Educación Social: Recuperat de: https://eduso.net/res/wp-content/uploads/2020/06/RES-26-andrea.pdf

‌

Resum sobre els principals models explicatius de la Salut Mental, el biomèdic i l’antipsiquiatria.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Cita bibliogràfica: Valenzuela, R. (2019). Models explicatius de la discapacitat [Infografía]. Recuperat de: https://graphicsrq.com/educacio-social/models-explicatius-de-la-discapacitat/

Bibliografia

 Correa-Urquiza, M. (2012). Història de la bogeria. A Pié, A. (coord). Acció socioeducativa i salut mental. Barcelona: FUOC. (Materials docents)

Correa-Urquiza, M., Silva, T., Belloc, M., & Martínez Hernáez, Á. (2006). La evidencia social del sufrimiento: salud mental, políticas globales y narrativas locales. Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia. Núm. 22, p. 47-69. Recuperat de: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsICA/article/view/121042

Martínez-Hernández, A., & Correa-Urquiza, M. (2017). Un saber menos dado: Nuevos posicionamientos en el campo de la salud mental colectiva. Salud Colectiva. 2017;13 (2) p.267-278 https://doi.org/10.18294/sc.2017.1168

Esquema resum dels difernts models sobre la discapacitat i diversitat funcional.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Cita bibliogràfica: Valenzuela, R. (2019). Models explicatius de la discapacitat [Infografía]. Recuperat de: https://graphicsrq.com/educacio-social/models-explicatius-de-la-discapacitat/

Bibliografia:

Muyor, J. (2019). Nuevos significados de la discapacidad: De la igualdad de capacidades a la igualdad de derechos. Acciones e Investigaciones Sociales, 39, 33-55. https://doi.org/10.26754/ojs_ais/ais.2019393231

Planella, J. (2011a). De la mirada mèdica a la perspectiva social de la discapacitat. Criteris, models i enfocaments. A Planella, J. (coord.), Acció socioeducativa i diversitat funcional.  Barcelona: FUOC (materials docents)

Planella, J. (2011b). De la discapacitat a la diversitat funcional. A Planella, J. (coord.), Acció socioeducativa i diversitat funcional.  Barcelona: FUOC (materials docents)

Planella, J. (2011c). Paradigmes i teories de la discapacitat. A Planella, J. (coord.), Acció socioeducativa i diversitat funcional . Barcelona: FUOC (materials docents)

Toboso Martín, M. (2018). Diversidad funcional: hacia un nuevo paradigma en los estudios y en las políticas sobre discapacidad. Política y Sociedad. https://doi.org/10.5209/poso.56717

Aquesta infografia té l’objectiu d’il·lustrar els conceptes de Fanon i De Sousa (a Grosfoguel, 2012), sobre el privilegi i ‘opressió racial impulsada pel colonilisme.

La zona del ser i del no-ser (Fanon a Grosfoguel, 2012) estan separades per la línia abismal (De Sousa Santos a Grosfoguel, 2012). A la zona del ser hi trobem éssers humans amb superioritat i privilegi racial, amb subjectivitat i drets humans, civils i socials. A la zona del no ser; els “altres”, subjectes sense drets i colonitzats que pateixen opressió racial.

Ambdues zones tenen espais centrals, amb elits de poder, i zones perifèriques formades per persones amb opressions múltiples i interseccionals: racials, de gènere, orientació sexual i classe.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Cita bibliogràfica: Valenzuela, R. (2019). La zona del ser i no ser i la linia abismal [Infografía]. Recuperat de https://graphicsrq.com/social-education/

Bibliografia

Grosfoguel, R. (2012). El concepto de «racismo» En Michel Foucault y Frantz Fanon: teorizar desde la zona del ser o desde la zona del no-ser. Tabula Rasa. 16: 79-102. Disponible en: http://www.revistatabularasa.org/numero-16/05grosfoguel.pdf

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Cita bibliogràfica: Valenzuela, R. (2019). Procès de desafiliació. [Infografía]. Recuperat de https://graphicsrq.com/educacio-social/desafiliacio-de-castel/

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Cita bibliogràfica: Valenzuela, R. (2019). Models de diversitat cultural. [Infografía]. Recuperat de https://graphicsrq.com/educacio-social/educacio-intercultural-2/